POR I CULPA

 

Per què tenim pors?, quin és l’origen de les pors?, són sempre reals, les pors? Perquè la por, juntament amb la culpa són els elements de la nostra personalitat que més coarten la nostra llibertat individual?

 

La por i la culpa són els fonaments de la major part dels nostres comportaments destructius i el major impediment a la presa de decisions, ens impossibiliten estimar, fan que ens sentim incapaços de fer quelcom i ens fa sentir éssers inadequats a les circumstàncies de cada dia. La por i la culpa són, en definitiva, el primer símptoma de qualsevol malaltia, sigui física, mental, emocional o espiritual.

 

La por i la culpa són les dues arrels que ens ancoren en el temps, impedint-nos gaudir del present. La culpa ens ancora en fets del passat i la por en projeccions del futur. Quan tenim por som desconfiats, vivim tensos i incapaços de gaudir del present, tenim les emocions desbordades, som incapaços d’estimar, no podem expressar-nos amb llibertat, perdem l’habilitat d’intuir i, finalment, ens oblidem de la nostra connexió amb la font de vida, cosa que ens condemna irremissiblement a viure insatisfets.

 

La por s’esmicola, en el moment que decidim plantar-li cara, i ens adonem de la seva fragilitat. Ens adonem que, la majoria de vegades, no és més que un fantasma creat per la nostra ment, que no té res a veure amb la nostra realitat. La culpa s’esmuny en el moment que ens reconeixem com a éssers innocents, en procés de creixement, i aprenem a perdonar i perdonar-nos, acceptant amb humilitat les nostres imperfeccions i les d’aquells que ens envolten.

 

Abolides por i culpa, res no ens pot impedir viure plenament el present, perquè nosaltres som, en la mesura que som capaços de viure aquest instant. Podem acomplir la nostra missió només en el present perquè, només en el present, som capaços d’estimar apassionadament. Així, per poder estimar no hi ha altra solució que deixar anar la por i la culpa. Alhora que, si ens posem a viure pels altres, la nostra ment abandona automàticament la seva presó i és posa a viure en el mateix moment cronològic del cos, que sempre viu en el present.  

 

Diríem, per tant, que l’antídot de la por i la culpa rau en l’habilitat de viure el present des de la totalitat del nostre ésser. Quan podem aconseguir que el nostre cos i la nostra ment visquin el mateix instant, aconseguim també que desapareguin tots els aferraments a passat i futur.

 

Si estem decidits a eradicar els llastres de la nostra vida i escollim viure el present, caldrà que posem atenció en el nostre cos i no deixem que la nostra ment ens empresoni en un moment diferent del que estem vivint. Això ens retornarà la confiança en nosaltres mateixos i en els altres, la capacitat de gaudi, la gestió acurada de les nostres emocions, l’habilitat d’estimar, la comunicació plena, el regal de la intuïció i arribarem a comprendre el sentit de la nostra existència.

 

Regina Ferrando i Ferran

Trobaràs tots els escrit publicats, amb anterioritat, al web: www.reginaferrando.com

e-mail: regina@reginaferrando.com

Per publicar el 2 d’octubre de 2014