FLUÏM AMB CONFIANÇA

 

Cal que posem els cinc sentits a contemplar la realitat d’una manera objectiva, des de la consciència que les nostres mancances sovint ennuvolen la nostra percepció fent-nos projectar a l’exterior les nostres pors i els nostres dubtes.

 

Sense adonar-nos-en, podem caure en la temptació de pensar que estem sols davant l’adversitat, abandonats al nostre destí, sentint-nos a mercè de les circumstàncies i valent-nos només de les nostres possibilitats. Quan això ens passa és que hem perdut la consciència de pertànyer a un tot que ens nodreix, ens agombola i ens acompanya. Un Tot misericordiós que ens duu a la falda i ens empara sempre, especialment en moments difícils.

 

Cadascun de nosaltres som una part minúscula d’una infinitat que ens depassa i ens inclou. Tot allò que existeix està relacionat i harmonitzat, de tal manera que cada un dels nostres actes, cada una de les nostres accions, cada un dels nostres pensaments, tenen repercussió directe en la resta de la creació.

 

Aquesta realitat immensa que ens transcendeix, i de la qual formem part, no és mesurable dels de la nostra consciència actual, que si alguna cosa la caracteritza és, precisament, el seu conjunt de limitacions. La nostra visió de nosaltres mateixos, de la vida i del món, està limitada pel nostre nivell de consciència i, per tant, se’ns fa difícil veure amb claredat l’abast de la nostra contribució a l’univers i, també, l’abast de tot allò que en rebem.

 

L’únic tret de la nostra personalitat que ens fa capaços, tot i les nostres limitacions, de transcendir-nos, és el nostre grau de confiança. Confiança en nosaltres mateixos i en tot allò que ens envolta, confiança d’estar en les millors mans, confiança en el procés de la vida, des de la seguretat que ens dóna sempre allò que necessitem per fer realitat el nostre projecte vital.

 

Des d’aquesta nova perspectiva, som capaços de fer una lectura positiva de totes i cadascuna de les situacions que ens toca viure, amb consciència plena que sempre tenim l’oportunitat, si ens ho proposem, d’aprendre coses noves.

 

Totes les nostres vivències contenen en sí mateixes el nèctar de la saviesa. Si davant de l’adversitat ens entossudim a tancar-nos en nosaltres mateixos i escollim el paper de víctima, perdrem ocasions extraordinàries de realitzar-nos. Si en lloc d’això, observem la nostra vida des de la confiança que no estem sols, que tot té sentit, tot i que nosaltres, ara per ara, no el puguem entendre, fluirem en una llibertat pacífica i plaent, que ens permetrà completar-nos com a éssers humans.

 

Abandonem-nos en les mans que ens acullen des de sempre i deixem que els esdeveniments arribin a nosaltres sense necessitat d’interferir-hi. Només així, aconseguirem que la nostra vida esdevingui una font inexhaurible de confiança, d’amor i d’agraïment.

 

Regina Ferrando i Ferran

28 de juliol de 2016