LLIBERTAT D’ESTIMAR

 

Un cop el juliol s’ha escolat i neix un nou agost, moltes persones prenem consciència de la necessitat imperiosa que tenim de sortir per uns dies de la rutina, de canviar d’aires, de descansar.

 

Així, doncs, amb el cos encara cansat de les exigències del darrer curs i de les disbauxes de les darreres festes majors, ens disposem a regalar-nos uns dies diferents, que ens permetin carregar les piles per poder encetar el setembre, com si res no hagués passat.

 

Aprofito aquest darrer escrit del curs, per proposar-vos una reflexió sobre la nostra capacitat d’estimar. Cal tenir en compte que la vida de cada dia se’ns pot fer feixuga si ens hem oblidat d’estimar i restem tancats en nosaltres mateixos contemplant-nos el melic. Això fa que la rutina diària esdevingui una mena de tortura que ens fa sentir excessivament fatigats. Moltes vegades confonem aquesta fatiga amb un excés de treball i creiem que amb les vacances tot tornarà a lloc.

 

Ara bé, si prenem consciència que la nostra fatiga és una conseqüència de la nostra manera de viure, les vacances són un temps excepcional per canviar el rumb i enfilar nous horitzons. Només així aconseguirem, a mig setembre, no estar novament fastiguejats i desesperançats, en tenir tot un curs per davant fins arribar a les següents vacances.

 

Permeteu-me convidar-vos, doncs, a aprofitar aquest període, que acostumem a viure en família, per fer una anàlisi sincera de la nostra capacitat d’estimar. Volent esbrinar fins a quin punt som presoners de nosaltres mateixos o vivim abocats a fer la vida fàcil a tots aquells que ens envolten.

 

Quan estimem de veritat, és com si estiguéssim de vacances permanents. La vida té un sentit engrescador i podem treballar sense tensió, cosa que facilita arribar a cada final de dia satisfets i assossegats.

 

Fem-nos el ferm propòsit de tenir una nova vida, a partir del setembre. Una vida que ens ompli de goig a cada instant. Cada moment de la nostra vida és especial i irrepetible. Cada situació que vivim, siguem on siguem i fem el que fem, pot ser un regal meravellós o un suplici insuportable, que sigui una cosa o l’altra només depèn de nosaltres.

 

Només em resta desitjar-vos unes vacances meravelloses. Que la pau interior faci estada en els vostres cors i que descobriu el goig de viure. D’aquesta manera aconseguireu estar sempre de vacances.

 

Recordeu sempre que la finalitat de la vida és ser feliços, fent feliços aquells que ens envolten. Qualsevol altra cosa no té la més mínima importància. Només el lliurament gratuït i apassionat ens farà éssers lliures. Fins al setembre!

 

Regina Ferrando i Ferran

4 d’agost de 2016